Dia 16 de novembre:

Avui no hem pogut sortir de casa de la Roshmita. Ens hem quedat a veure un documental que feien a la tele, la d' ells és petita. El documental és deia: Si que és difícil menjar amb bastonets!

El documental explicava que:Els bastonets xinesos s'utilizen a Xina, Vietnam, Corea i Japó, de manera que un 30% de la població mundial els utilitza diàriament, a més d'altres països

Origen:
L'origen de l'ús dels bastonets xinesos es remunta possiblement 5.000 anys enrera. Existeixen indicacions del seu ús a Xina al voltant del 2.000 a. C. I de la seva introducció al Japó vora el segle 6 d. C. Només com a referència, l'ús de la forquilla no es va extendre per Europa fins el segle XVII.
Quin és el seu origen? La teoria més probable és que els antics xinesos utilitzessin branquillons d'arbre com a pinces per 'pescar' ràpidament els aliments pretallats a la marmita, que mantenia el menjar excessivament calent per menjar amb les mans. De fet, el seu nom xinès és Kuai Zi, que significa 'els ràpids'. És important tallar el menjar en trossets petits i així estalviar combustible en la cocció. El gran pensador xinès Confuci, vegetarià, sembla haver influït i reforçat l'ús dels bastonets amb la seva idea que utlitzar el ganivet a la taula l'assimilava a un escorxador.
Ús:
Un bastonet se subjecta sobre un el dit anular i es queda més o menys fixe. L'altra s'agafa com un llapis i és el que es mou, produint la pinça.
Tot i així les maneres d'agafar-lo són molt variades. Algunes persones i nens i algun estranger freqüentment els agiten a l'aire, punxen el menjar, llepen les puntes o, el més incorrecte de tot, els claven a l'arròs. Els bastonets són extremadament pràctics. Per l'arròs s'utilitzen com una pala. Pels fideus amb sopa es permeten petits xarrups. A més, amb ells és possible separar, agafar, barrejar qualsevol tipus de menjar.

Materials:
Els materials de fabricació són variats, sent la fusta o el bambú els més comuns, a vegades decorats i lacats, però el marfil, l'ós , el metall i el plàstic també s'utilitzen. Des de 1868, al Japó, es fabriquen els Waribashi, que venen units per la part superior i no són reciclables.