Friday, December 5, 2008


Dia 14 de novembre:

Avui la Roshmita m' ha explicat una història de pirates que li van explicar fa temps. El protagonista és en Guillem Maria Angenard que es va embarcar com a grumet als catorze anys, a bord d' un vaixell de grans rutes. Pren part, com a corsari, en la guerra de 1793, però en el seu segon viatge és empresonat a Calcuta. La Història comença així: Angenard acaba d' embarcar-se en el Va- Tout. Una altra fragata tindrà a veure : la fragata Seine, a bord de la qual navega com a responsable dels queviures, i que, a les envistes de les costes franceses, és atacada per dos vaixells anglesos. Els francesos, amb Angenard al capdavant, lluiten com feres . La fragata s'enfonsa i tothom és fet presoner.Tothom menys Angenard, que s' escapa nedant i arriba a la costa després de dues hores d' esforços. Primera evasió.
Quatre mesos després, torna a fer-se a la mar a bord d' un bergantí. Tot just en alta mar, una barca anglesa els intercepta i captura la tripulació . Tancat a la bodega de l' anglès, Angenard estaborneix un guàrdia i intentar amotinar els seus companys. Però l' intent fracassa, és capturat de nou i li posen els grillots.

Així és com arriba al pont Saint-Isidore, un d' aquells vaixells sense pals que, ancorat davant de les costes angleses, serveix de presó flotant per als presoners francesos.És un lloc impressionantment ben vigilat. Diuen que és impossible escapar-se del Saint- Isidore.Menys de set hores després de la seva arribada, Angenard s' escapa i navega a tota velocitat cap al port francès de Cherbourg a bord d' un petit veler que ha trobat amarrat al pontó.
egona evasió.

Torna al Mar l' any 1801 , però el tornen a capturar. Angenard aconsegueix fer-se passar per malalt. El 1803, el troben a bord d' un bergantí corsari de catorze canons .Pocs dies després, és capturat. Però , com que està ferit , els anglesos els repatrien a França. Torna a fer- se a la mar amb Nicolau Surcouf. Angenard no té cap problema per fugir a bord d' una xalupa. Angenard coneixerà les presons de la Xina, i desprñes, de retorn a Europa pel setembre de 1806. El porten de nou a bord del pontó, on és castigat a onze terribles dies de calabós. Angenard es rebel.la, estaborneix un soldat.Es apallisat. Un cop curat i recuperatde les ferides, s' escapa de l' hospital.. Però és capturat poques hores després. Aquest cop , el por ten a Plimouth, on els vencedors, magnànims, li ofereixen un sumptuós sopar. Angenard , amb l' excusa d' una necessitat.. despareix per la finestra de la columna. Angenard es detingut i s' escapa al cap de 5 dies. Despre suborna a un guàrdia per que es tiri al aigua i facio veure que s' ofega . Angenard salta al darrera i salva al seu còmplice. Hàbil maniobra: el salvament d'un soldat de Sa Majestat es paga ni més ni menys que amb l' indult. I morirà al seu llit , l'any 1833, com a pacífic burgués.

Friday, November 28, 2008

Itinerari:

Dia 1- BCN- Bagdora - Gangtok - Sikkim

Dia 2- Sikkim - Casa Roshmita

Dia 3- Sikkim - Escola de Violins

Dia 4- Sikkim - Casa Roshmita

Dia 5- Sikkim - Casa Roshmita

Dia 6- Sikkim - Escola de Violins

Dia 7- Sikkim

Dia 8- Sikkim

Dia 9- Sikkim- Gangtok

Dia 10- Sikkim- Gangtok- Bagdora- BCN

Tuesday, November 18, 2008

l

Dia 13 de novembre:

Avui la Roshmita m' ha explicat un conte tradicional indi.M'ho va explicar mentre estavem a l' escola de violins, amb tots els amics d'ella. Començava així: Hi havia una vegada un vell i una vella. El vell tenia un ocell al que volia molt i al que cuidava moltíssim. Un dia, el vell va haver d'anar-se de casa per una temporada i li va demanar a la seua dona que cuidara de l'ocell i li donara de menjar i beure cada dia. La dona l'hi va prometre que ho faria i el vell va partir tranquil.
Però la dona, preocupada només pels seus assumptes, es va oblidar de l'ocell i no li va donar de menjar ni un sol dia. El treball de la vella consistia en arreplegar el blat i fer-lo assecar. Perquè s'assecara, ho deixava en un bol en l'ampit de la finestra.
Així van passar els dies, fins que l'ocell, mort ja de fam, va mossegar les reixes de la gàbia, va escapar i es va menjar tot el blat de la vella. Quan aquesta es va adonar, es va empipar tant que va tirar a l'ocell de la casa.
Al cap d'un temps va regressar el vell i la dona li va dir que l'ocell havia escapat. L'home, que el volia molt, es va posar molt trist, i al veure que no tornava, va decidir anar al bosc a buscar-lo. Va buscar i va cridar a l'ocell per tot el bosc, fins que finalment va donar amb ell.
El vell li va demanar que tornara amb ell, però l'animal li va dir que estava bé al bosc. L'home es va quedar una estona fent companyia a l'ocell i, quan ja anava a regressar a casa seva, l'ocell li va posar davant dos cistells, un gran i un menut, i li va dir que es quedara amb un com regal. L'home li va donar les gràcies:
- Si no puc fer-te canviar d'idea, dóna'm el cistell menut – i d'aquesta manera, l'home es va anar a la seua casa amb el cistell menut.
En arribar a casa, l'hi va explicar tot a la seua dona i va obrir el cistell. I quina va ser la seua sorpresa al veure que estava ple d'or, plata i pedres precioses. La dona, amb els ulls brillants de cobdícia, li va dir al vell:
- Digue'm on és l'ocell, que jo seré més llesta que tu i agafaré el cistell més gran.
La vella se'n va anar cap al bosc i va trobar a l'ocell:
- Oh, ocell, quant et trobava a faltar! – va dir la dona. – T'he estat buscant tant de temps, que ara mereix vull un regal com a record d'aquest moment.
L'ocell, que va fingir haver oblidat que la vella l' havia fet fora de casa, li va posar dos cistells davant, un gran i altre menut, i li va donar a escollir. La vella, sense pensar s'ho dues vegades, va agafar el gran i, avariciosa com estava, se'n va anar sense donar-li ni les gràcies a l'ocell.
Quan va arribar a casa, va ficar les mans en el cistell pensant trobar grans quantitats d'or i joies. Però quin va ser el seu espante al trobar-se el cistell ple de serps i escorpions que es retorçaven intentant eixir. I la vella es va espantar tant, que va fugir de la casa.
I, segons diuen, encara avui fuig d'un costat a un altre sense saber on amagar-se.

Friday, October 24, 2008

Viatge a Sikkim: nord est de l' India


Dia 12 de novembre:

Vaig a la Sikkim perquè m' agraden molt els violins i resulta que una amiga, la Roshmita viu allà i m' ha convidat. He estat consultant el clima de Sikkim. Me'n portaré roba d' hivern, menjar, el mòbil, medicaments i algun llibre per llegir, una brúixola, i una llanterna. La temperatura mitjana és de 18ºC. He parlat amb la Roshmita per telèfon. M'ha dit que està tot llest, i m' ha donat informació per arribar a casa seva. A Sikkim no hi ha aeroport i l' avió em deixa a Bagdora. Allà agafo un helicòpter que em deixa a Gangtok, la capital. Després un ferrocarril que em deixa a Sikkim. Segueixo les indicaciones que m' ha dit la Roshmita i aconsegueixo arribar a casa seva. M'ha estat esperant tota la seva família.